30 de novembre 2007

Darrer dia (esperem) de trens desviats per Vilafranca

Avui he anat a "acomiadar-me" dels trens de llarga distància passant per la línia de Vilafranca. Des del 20 d'octubre quan les obres de la LAV van provocar que es desplacés una de les parets del túnel de FGC que es va tallar la línia totalment a Bellvitge. Des del 17 de novembre els trens han tornat a circular però únicament per la via 1, de manera que només podien passar-hi trens de rodalies a raó de 3 trens per hora i sentit a l'hora punta del matí; la resta del dia 2 trens. Finalment, avui 30 de novembre ha estat l'últim dia del tall ja que demà 1 de desembre tots els trens recuperaran la normalitat, tant les línies 2, 7 i 10 de rodalies, com els de mitjana i llarga distància que surten de Barcelona cap al sud.

És per això que per fer fotos de trens "estranys" (o potser ara ja no tant) passant per la línia del Penedès me n'he anat primer a Sant Feliu de Llobregat per caçar el Talgo a Lorca i després a Vilafranca del Penedès a immortalitzar el Talgo Mare Nostrum i un Euromed servit amb Talgo VII. Quan ja me n'anava, he tingut la sorpresa que el tren que venia de Sant Vicenç de Calders i que anava a Manresa l'han desviat per la via 1 de Vilafranca, de manera que he pensat que era molt probable que el Talgo Triana avancés la doble de 447. I així ha estat.


De tornada he fet canvi de tren a Martorell, agafant la R7 fins a Cerdanyola i novament la R4 fins a Terrassa. La veritat és que em pensava que guanyava molt temps fent aquesta drecera però realment el guany només ha estat de deu minuts. A veure si es construeix la línia orbital ben aviat, ara que aquesta setmana se n'ha donat a conèixer el traçat "definitiu" i anar de Vilafranca a Terrassa es converteix en cosa de molta menys estona i no pas d'una hora i mitja ben bona en el millor dels casos.

28 de novembre 2007

Saló del Hobby 2007

Divendres a la tarda vaig anar al saló del hobby amb un amic també aficionat als trens. El saló en sí la veritat és que cada cop deixa més que desitjar sobre temes ferroviaris, si bé vam aprofitar per comprar alguns trens en miniatura, especialment jo que duia molt temps de sequera i que ara m'estic tornant a enganxar una mica a aquest tema. El saló del hobby el va salvar per la part ferroviària els moduls que la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril va exposar-hi, tant d'H0 analògic, com d'H0 digital, així com un de N. Als mòduls d'H0 analògics per primer cop el Club Ferroviari de Terrassa hi era present, amb una reproducció del baixador de Torrebonica, tal com es pot veure la foto del bloc. Si voleu comparar-ho amb el baixador original podeu mirar a http://www.trenscat.com/renfe/torrebonica_ct.html

21 de novembre 2007

Nou accés adaptat a l'estació de Mira-sol

Aquest matí anant cap a la feina he passat per Mira-sol sense estar dormint i he pogut veure que per fi s'ha obert el nou accés a l'estació. Així doncs, a la tarda ja he anat a la idea i he aprofitat per fer una breu visita (de 12 minuts, el temps entre dos trens S1) a les noves instal·lacions, fent quatre fotos amb la càmera "vella" que sempre duc a sobre.
L’estació de Mira-sol d’FGC està situada a una cota superior del nivell de carrer. Això fa que fins ara s’hi accedís a través d’un pas que connectava el carrer amb un vestíbul de dimensions reduïdes a través d’unes escales fixes. Per tal d’adaptar a PMR l’estació i millorar condicions d’espai i accessos al conjunt d’usuaris, s’ha construït un nou vestíbul i s'adequarà l'existent, si bé de moment ja s'han tapat les escales que baixaven a l'antic pas. Així doncs, actualment hi ha un nou vestíbul a nivell de carrer un vestíbul de 237 m2 on hi ha ubicades les màquines expenedores (de la versió 1), un monitor informatiu (també dels "antics"), set barreres tarifàries, la sala del cap d’estació i els serveis i dependències d’FGC. El vestíbul connecta amb la zona superior entre les vies a través d’un nou espai on s’hi ubiquen l'escala mecànica, l'escala fixa i un ascensor. Aquest espai condueix fins a la zona del vestíbul ja existent a l'edifici, d’uns 52 m2, que esdevindrà una zona d’espera coberta. De moment, s'han retirat les barreres tarifàries que hi havia, així com les MAEs.

19 de novembre 2007

A Bellvitge... per fi en tren encara que a mitges!

Aquesta tarda he anat a Bellvitge a veure el primer dia laborable de represa de circulacions a la R2 sud. Per arribar a la zona he agafat la L1 (a més m'ha tocat un 6000) i he baixat a la Torrassa. D'aquesta manera m'he volgut acostar al pont de La Vanguard i fer una foto d'una doble de 451 circulant cap a Vilanova, imatge que feia quasi un mes que era impossible d'aconseguir. Des d'aquí he anat xino-xano cap a l'estació de Bellvitge pels carrers paral·lels a la via, aprofitant el trajecte per fer una foto d'una 450 circulant direcció Barcelona pel viaducte just al punt on passa sobre el ramal del túnel del Gornal. Un cop a la zona he anat a la passarel·la que va construir nova adif no fa massa temps per poder fer fotos tant del tren que anava cap al sud com del que anava cap al nord. Al pont he coincidit amb un altre fotògraf, com era d'esperar tenint en compte que avui la cosa és de plena actualitat.
Després he anat ja cap a l'estació de Bellvitge, en la que hi havia totes les barreres tarifàries i podies entrar lliurement sense necessitat de bitllet, ni que el vulguessis. La noia que hi havia a la taquilla m'ha dit que passés sense més. Un cop a l'andana es feia estrany estar allà després de tots els problemes que hi ha hagut. He fet una foto al tren de baixada i després he agafat un tren que anava a Sant Celoni, circulant fins a Sants per la via 1 i cantant la megafonia "Viladecans" just en sortir de Bellvitge; el maquinista ha anunciat manualment que la propera estació era Sants i seguidament ha desconnectat tot el sistema.

He canviat de tren a Montcada i Reixac per agafar la "meva" R4 fins a Terrassa. Durant el trajecte destacar que a Sabadell Sud estaven descarregant una unitat 6000 del metro de Barcelona.

14 de novembre 2007

Viatge a París (última part). Tornada a Perpinyà

El dia 4 de novembre era el darrer i vam decidir dedicar-lo a la tornada cap a Perpinyà. Primer desfèiem el recorregut per París que havíem fet tres dies abans, és a dir, agafant el metro línia 6 a Boissière fins a Charles de Gaulle-Étoile i des d'aquí amb el RER A fins a Gare de Lyon. La veritat és que tot i ser diumenge els temps d'espera tant al metro com al RER van ser molt curts, no sé si per casualitat o perquè realment hi ha molts combois. Arribàvem a la Gare de Lyon cap a dos quarts de vuit del matí i el nostre TGV no sortia fins les 8:24. Aprofitem per fer un bon "petit dejuner" en un dels cafès situats darrere els topalls de l'estació, que per ser París surt força bé de preu. Des de la terrassa podem veure el conjunt de vies de la Gare de Lyon, on bàsicament hi ha TGV tot i que algun que altre tren de tipus diferent de tant en tant s'hi infiltra.
Arriba l'hora de pujar al TGV, que novament és Duplex i en doble composició. Altre cop anem en primera classe i al pis de baix. El viatge de tornada el realitzem en 7 minuts menys que l'anada ja que aquest cop el nostre tren només pararia a Montpellier, Beziérs i Perpinyà. El recorregut de 4 hores 59 minuts no es fa gens pesat, i anem a uns 300 km/h força sostinguts fins a Nîmes, on s'acaba la LGV. A Montpellier fem una parada bastant llarga, que feia pensar que potser el TGV Duplex de darrere es quedaria a la capital de Llanguedoc. Però no va ser així, i vam seguir en doble de TGV Duplex cap a Beziérs, on va baixar força gent, i Perpinyà.

Un cop a Perpinyà anem a l'aparcament per agafar el cotxe. Per haver-hi estat 4 dies la cosa surt per uns 20 i poc euros, que dins el què cap està prou bé. La darrera etapa del viatge seria en cotxe de Perpinyà a Terrassa. Ressaltar que des de l'autopista vam veure les obres de la LAV entre Perpinyà i Figueres, que ja té les obres de plataforma fetes i ja hi ha instal·lats els pals de catenària, que són iguals que els de la LAV de Barcelona però blancs-gris. Destacar com a fet curiós, amb el qual no havia caigut, que a la sortida del túnel del Pertús pel costat nord la doble via es separa i realitza un salt de moltó sobre ella mateixa per tal de passar de circular per la dreta a circular per l'esquerra. Realment és molt curiós de veure!

12 de novembre 2007

Trens "estranys" a St.Joan Despí i Molins de Rei

Avui he anat a fotografiar trens "estranys" (que de fet cada cop són menys estranys i més habituals...) a les dues estacions de la línia de Vilafranca que em quedaven per fer: Sant Joan Despí i Molins de Rei. A Sant Joan Despí he caçat el Talgo a Lorca encapçalat per una de les poques 252 que encara llueixen (encara que una mica demacrada ja) ja la decoració "taxi", groc i gris. Després he fet temps per Sant Feliu de Llobregat fent fotos del pas a nivell i de trens "Civia" fins la suposada hora de pas del Mare Nostrum per Molins de Rei, que comptava que seria entre les 16:45 i les 17. Però resulta que avui els trens anaven més d'hora del què solien i ha estat just arribar a Molins passats pocs minuts de les 16:30 que quan anava a baixar de la 447 he vist per les finestres que passava la 252 amb el Talgo. Indignació i mal humor, només he pogut fer una foto de la cua del tren; de tota manera, pensant-ho amb calma també tenia una doble de 447 tapant-me la perspectiva bona així que encara que hagués estat a l'estació abans tampoc l'hauria pogut caçar bé de cara. Així doncs, he decidit esperar-me uns 30 minuts fins que passés l'Euromed de Talgo VII, que també ha passat més aviat que tots els dies anteriors, pocs minuts després de les 5. Tot i que hi havia poca claror la foto encara m'ha quedat prou bé i així he marxat de Molins amb un regust més agradable a bord d'un Civia. Ara ja tinc totes les estacions de la línia de Vilafranca amb un tren de llarga distància passant-hi. Qui ho havia de dir que la cosa anava per tant llarg el 20 d'octubre... i encara no sabem fins quan serà la cosa. Potser al final la cosa estranya serà veure trens de mitjana i llarga distància per Vilanova!!

11 de novembre 2007

Festival de trens per la línia de Vilafranca

Aquest cap de setmana gairebé tots els trens de mitjana i llarga distància els han fet acabar a Barcelona, en lloc de Sant Vicenç de Calders, Tarragona o Camp de Tarragona, per tal de facilitar els desplaçaments als viatgers i que no haguessin de canviar de tren o bé a l'autobús. Per tal d'aconseguir-ho, tots aquests trens han circulat desviats per la línia de Vilafranca. D'aquesta manera, ha sigut possible veure tot tipus de trens de mitjana distància (440, 470, 444 i 448) i de llarga distància (Estrella, Talgo, Euromed i Alvia) pel Penedès. Una ocasió com aquesta no es podia desaprofitar, i he anat a fer fotos a El Vendrell, L'Arboç, el pas a nivell proper a Lavern-Subirats, El Papiol i finalment Martorell. La foto que il·lustra el bloc correspon a l'Estrella Galicia encapçalat per una de les poques 252 que encara llueixen la decoració "taxi" passant per El Vendrell.

09 de novembre 2007

Viatge a París. Més metro, RER i tramvia!

El darrer dia sencer d'estada a París va ser ben complet pel què fa a desplaçaments ferroviaris entre els diversos llocs turístics als que vam estar. El dia començava a la "nostra" parada de Boissière de la línia 6, des d'on aniríem fins a Charles de Gaulle-Étoile per veure el famós Arc de Triomf. Una passejadeta pels Champs Elysées i una visita als Invalides, on hi ha la tomba de Napoleó, per tornar a agafar de nou el metro a École Militaire, en concret la línia 8. A La Motte Picquet-Grenelle canviem a la línia 6 després de recórrer un complicat entramat de passadissos. La línia 6 en aquest punt va en superfície mitjançant un viaducte. Baixem a Bir-Hakeim, l'estació de metro més propera a la Torre Eiffel, i anem a peu pel pont del mateix nom per poder fer la foto que il·lustra aquesta entrada del bloc. Agafem de nou la línia 6 a Passy i ens dirigim de nou a Charles de Gaulle-Étoile on canviem el RER A per anar fins a La Defénse. No hi havia cap més alternativa per anar a la zona moderna de la ciutat ja que la línia 1 es trobava tallada des de Charles de Gaulle-Étoile fins a La Defénse de l'1 al 4 de novembre per obres.

Sortim de l'estació, on també hi ha un centre comercial integrat i veiem el famós Grande Arche. Ja després de dinar anem a mirar el tramvia, la línia T2, que a La Defénse arriba soterrat en una andana que aparentment és més de tren de rodalies que una altra cosa. Arriba un dels tramvies, del model Citadis, que ja tenim ben coneguts a Barcelona. Agafem el tramvia i anem fins a Musée de Sèvres, tota l'estona sobre plataforma 100% ferroviària i amb creuaments a diferents nivells amb els vials. De fet és més com un tren-tram que de fet fins i tot podria ser una línia més del RER. Per agafar el metro creuem el riu Sena per un pont i baixem a la parada de Pont de Sèvres, un dels extrems de la línia 9. Farem una bona tirada per aquesta línia fins a Saint-Agustin, on canviarem a la línia 14 que inicia trajecte a Saint-Lazare. La línia 14 és la línia més nova del metro de París i funciona de manera totalment automàtica sense conductor, disposant de mampares a les andanes, tal com passarà aquí algun dia amb la línia 9 del metro de Barcelona. Anem fins a Châtelet veient la vista frontal del trajecte comodament asseguts, ja que no hi ha cabina de conducció.


Després de fer una volteta per Les Halles, agafem el RER B a Châtelet-Les Halles, estació amb un volum de viatgers molt important que col·lapsen els accessos, molt possiblement per ser dissabte a la tarda quan molta gent surt a passejar i comprar pel centre de París. L'estació disposa, com totes les del RER, d'andanes llarguíssimes i trens tant llargs com aquestes, que poden ser de 4 o 5 cotxes, d'un o dos pisos i en doble composició! Amb el RER B anem fins a St Michel-Notre Dame, on canviem al RER C per anar fins a Champ de Mars-Tour Eiffel per tornar a veure el magnífic símbol de París amb la seva il·luminació nocturna.

08 de novembre 2007

Viatge a París. Molt Metro i Funicular de Montmatre

El segon dia a París començava agafant el metro a Trocadero, en concert la línia 9. Només entrar veiem que a les pantalles diu que la circulació de metros a la línia 9 no funciona bé perquè un tren s'ha averiat a Saint Philippe du Roule. Decidim baixar igualment; l'andana està força plena però aviat bé un comboi. Hi pugem i anem fins a Iéna i Alma Marceau sense gaires problemes. En aquesta darrera estació el tren s'està ben bé 10 minuts parat; la gent ja havia començat a marxar escales amunt buscant alternatives però finalment fa sonar el tancament de portes una bona estona i molts viatgers tornen enrera i entren al tren de nou, amb el qual ja anem sense dificultats fins a Miromesnil. En aquesta estació canviem a la línia 13, mitjançant un dels múltiples i llargs passadissos d'enllaç. Crec que el tema dels enllaços està molt pitjor que a Barcelona, si bé té més encant, perquè a més els minusvàlids ho tenen complicat a l'haver-hi molt poques estacions adaptades amb ascensors. Seguim trajecte cap a Saint-Lazare on canviem de nou de línia i agafem la línia 12 direcció Porte de la Chapelle fins a Abbesses, estació que conserva tot el sabor de principi de segle i que té una boca d'accés preciosa, com podeu veure a la foto del bloc, que de ben segur que mai es substituirà per una "moderna"(?) mampara de vidre de disseny, tal com passaria aquí.
Un cop a Abbesses esmorzem i ens dirigim a agafar el petit funicular de Montmatre, pel qual haurem de fer una mica de cua però res de l'altre món. Només hi havia una de les dues cabines circulant; per l'altra via no hi havia res, ni tan sols la cabina parada, ja que suposo que deu estar en manteniment. Fem una volta per Montmatre i anem cap al Moulin Rouge, parada Blanche de la línia 2 i anem fins a Barbès Rochechouart, on canviaríem a la línia 4. L'estació de Barbès Rochechouart de la línia 2 vam tenir l'agradable sorpresa de descobrir que estava a l'aire lliure, situada en un viaducte que ningú pensa soterrar perquè no molesta i la gent hi conviu perfectament. Amb la línia 4 anem fins al cor de París, a la parada Cité, on aprofitem per veure la mítica catedral de Notre Dame i tota l'illa.

Ja a la tarda agafaríem de nou el metro, primerament la línia 7 entre Pont Marie i Palais Royal-Musée du Louvre. Finalment, al vespre després d'haver voltat pel famós museu i haver vist la Mona Lisa vam agafar la línia 1 de Palais Royal-Musée du Louvre fins a Charles de Gaulle-Étoile i la línia 6 fins a Boissière. Comentar el curiós final de la línia 6 a Charles de Gaulle-Étoile on de fet no acaba, sinó que fa un llaç (o bucle) i torna cap a Nation, de manera que el maquinista no ha de canviar de cabina en cap moment si bé a la parada Kléber baixa a estirar una mica les cames. També aprofitar l'avinentesa per comentar que xoca veure que mentre per tota la xarxa ferroviària de França els trens circulen per l'esquerra al metro de París circulen per la dreta. Una mica el mateix que passa a Madrid però a la inversa.

07 de novembre 2007

Viatge a París. En TGV Duplex de Perpinyà a París

Aquí comença el meu relat (ferroviari) del viatge que vam fer a París pel pont de Tots Sants, en concret de l'1 al 4 de novembre. La cosa comença la matinada del dia 1, sortint a les 4 de la matinada de Terrassa en cotxe fins a Perpinyà. Teníem un bitllet per al TGV que surt a les 7:15 del matí de l'estació de la capital de la Catalunya Nord fins a París-Gare de Lyon. Arribem a Perpinyà a quarts de 7 i aparquem a l'aparcament de l'estació mateix. L'estació es troba immersa en les obres per l'arribada de la LGV (Línia de Gran Velocitat) des de Figueres, aquí sí, l'any 2009. Només arribar veiem un TGV Duplex estacionat a la via B però no era pas el nostre sinó un que anava a Lille. Aprofitem per fer un cafè amb llet i un croissant al bar de l'estació i seguidament anuncien el nostre tren també per la via B.
Pugem al tren i anem fins al final de tot. Teníem un bitllet per al cotxe 11, el darrer per a viatgers abans de la tractora i que és de 1a classe. Estem al pis de baix, en una sala molt comfortable, amb butaques àmplies i endoll a cada plaça. El què no em va acabar de fer el pes dels TGV Duplex és que tots els pisos inferiors són amb accés només per un costat, estant l'altre "tapat" amb una paret, diguem que no és continu com sí que succeix al pis superior. Això fa que es pugui tenir una mica de sensació d'agobiament en només tenir accés a un sol costat a la sala.

A les 7:15 en punt sortim de Perpinyà i circulem per la línia convencional a bona velocitat (potser fins a 160 km/h, no ho sabria dir) fent parades a Narbonne, Béziers, Agde, Sète i Montpellier. A Montpellier el nostre TGV Duplex s'acobla a un altre que té davant, de manera que fins a París anirem en composició doble de TGV de dos pisos! Això dóna idea de l'èxit del servei, que és més a l'abast de tothom que no pas aquí amb els AVE, als quals se'ls ha donat un aire "pijo" i "d'alt stànding" que fa que el preu sigui molt més car.

Deixant Montpellier, on des del tren podem veure l'alegre tramvia florejat de la línia 2, fem l'última parada abans de París a Nîmes. A partir d'aquí el tren enfila la línia d'alta velocitat i puja la velocitat notablement situant-se a uns 300 km/h, donant la sensació d'anar en avió arran de terra. El tren es manté força estable, molt més que a la línia convencional. Durant el trajecte ens creuem amb molts altres TGV, i això que és un dia festiu, i també podem observar els enllaços constants que hi ha amb les línies convencionals o com ens ajuntem amb la LGV de Marsella o la que prové del centre de Lyon. De Lyon a París anem per la primera LGV que va haver-hi a Europa i en un viatge a través de verds camps i boscos finalment ens desviem de la línia general i entrem a les rodalies de París. El tren para a París-Gare de Lyon a l'hora prevista, les 12:21.

Ara hem d'anar fins a Boissière (línia 6 del metro), que és on teníem l'hotel. Com que això està a l'altra punta de la ciutat, agafem el RER A fins a Charles de Gaulle-Étoile i des d'aquí de seguida arribem a la parada desitjada.

A la tarda aniríem a veure i pujar a la mítica Torre Eiffel que ens captiva tots els sentits, si bé això potser ja no és tan ferroviari encara que té uns ascensors inclinats ben potents i de ferro tampoc n'hi falta!

06 de novembre 2007

El tren-tram, una solució per a Catalunya?

Ahir vaig anar a una conferència al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya titulada "El tren-tram, una solució per a Catalunya?".
En primer lloc va parlar el senyor Jordi Julià, director tècnic d'Ifercat. Va exposar que la idea del tren-tram neixia una mica a partir del projecte de l'Eix Transversal Ferroviari, en el qual es veia que amb la nova línia d'altes prestacions (velocitats de l'ordre de 200km/h), els traçats actuals quedaven sense gaire raó de ser i que calia readaptar-los per tal d'integrar-los en la trama urbana sense realitzar grans soterraments i que es reconvertissin a tren-tramvia. D'aquesta manera, el tren-tram serviria per a aportar viatgers al tren de grans prestacions. Això sobretot seria interessant per a la línia Lleida-Cervera-Manresa, si bé estem parlant d'un horitzó temporal a llarg termini. Des d'Ifercat han estudiat la implantació de tren-trams per penetrar a Balaguer, a la línia Anoia dels FGC i als ramals de Súria i Sallent, convertint Manresa-Alta en un nou potent centre intermodal al Bages.

A continuació va parlar Jordi Moltó, alcalde de Sallent, el qual va dir que a Sallent el tren-tram no els sembla malament però que ells prefereixen tenir un tren-tren que els uneixi més ràpid no només a Manresa sinó també amb Barcelona. També comentava la possibilitat de realitzar un aparcament a la zona de la futura estació (que es situaria on avui s'acaba el ramal de mercaderies) i de prolongar-lo cap a Balsareny o Navàs.

Seguidament va fer la seva exposició Jordi Riba, tinent d'alcalde d'Igualada i també representant la comarca de l'Anoia. Els preocupa molt el temps que triguen actualment per anar a Barcelona (84 minuts per fer 56 km) i també, encara que en menor mesura, el pas dels trens pels muncipis i la seva integració urbana. El tren-tram no el volen fins que no tinguin una línia d'altes prestacions que els uneixi amb menys temps amb Martorell i Barcelona.

Finalment, Francisco Medina del Gabinet Gaudí va parlar sobre el sistema ferroviari al Camp de Tarragona. Exposava que ells no tenen tant un problema de falta d'infrastructures sinó de serveis. El tren-tram al Camp seria un mode a desenvolupar per servir zones on no hi ha cobertura mitjançant el ferrocarril, però a dur a terme en una segona fase. Actualment, proposava crear cinc línies de rodalies: 1.Montblanc-Valls-Sant Vicenç de Calders; 2.L'Hospitalet de l'Infant-Tarragona-Vilanova i la Geltrú; 3.Montblanc-Reus-El Vendrell; 4.Flix-Reus-Estació del Camp de Tarragona; 5.Estació del Camp de Tarragona-Reus-Vila-seca-Salou. El tren-tram també serviria a l'estació central de Tarragona, situada al costat de l'aeroport de Reus. Segons va comentar, creia que l'estació de Perafort està condemnada a morir a causa de la seva ubicació en un futur.

05 de novembre 2007

A l'epicentre del desastre...

Tinc moltes coses per explicar però ho aniré posant mica en mica al bloc: viatge a París, conferència sobre el tren-tram a Catalunya i de moment posaré el què he fet aquesta tarda. Després de passar-me força dies anant a veure trens desviats per la línia de Vilafranca avui he anat a l'epicentre de tot el caos ferroviari a Barcelona: Bellvitge.
Per anar fins a Bellvitge hi he anat en la L1 del metro, tal com marquen als fulletons de renfe de pla de transport alternatiu. Després d'una passejadeta (més curta del què em pensava) he arribat a les vies de la xarxa de via ampla... La primera impressió ha sigut de veure molts operaris per les vies amb maquinària diversa. De tota manera, tampoc era una cosa exagerada però sembla que mica en mica es va posant fil a l'agulla. També és curiós veure l'estació de Bellvitge tancada a plena llum del dia. Durant la meva breu estada a la zona, he pogut veure i saludar un fotògraf periodista que estava observant la situació, després que avui s'ha donat a conèixer la data teòrica de "normalització" del servei pel 30 de novembre. Així doncs, durant 4 setmanes més serà habitual veure trens de llarga distància per la línia de Vilafranca, autocars entre Gavà i Barcelona i trens de la línia R2 acabant a Gavà i Sants.

La tornada cap a Barcelona l'he fet via bus substitutori de FGC des de Gornal fins a Europa-Fira, on he transbordat a una de les 213 "empresonades" al tram fins a Pl.Espanya. Els trens arriben a Europa-Fira per la via 1, l'habitual, i realitzen la maniobra d'inversió de la marxa dins del túnel canviant de via a través de les diagonals que hi ha. A Pl.Espanya només hi ha la via 1 en servei, estacionant trens a la resta. Amb dues unitats 213 cobreixen el curt trajecte, on sembla que va per llarg de reestablir-s'hi la normalitat.