02 de novembre 2006

Flaçà, Tonyà i algunes altres de propina

Avui he fet una sortida en solitari cap a terres gironines amb la intenció bàsica de fotografiar l'antic baixador de Tonyà, que està perdut al mig del camp i de fet lluny del nucli d'aquest nom. La jornada però, s'iniciava fent fotos al pont metàl·lic sobre el riu Ter de Flaçà que tot i que és molt bonic no té cap perspectiva "ideal". He fotografiat una 440R i després volia fer una foto des de l'altre costat però no he tingut gaire sort escollint l'angle per immortalitzar una 448. Tot plegat era per fer temps abans de la caça de l'Estrella Costa Brava a Flaçà. Curiosament, avui tot el tren sencer (tant la locomotora com els cotxes) lluïen els nous colors de renfe, el famós color natzarè o mal anomenat "Pantone". Esperant una estona més he pogut veure passar el Catalan Talgo dujant cap a Montpellier. I és que de fet a la línia de Portbou es concentren tots els trens "interessants", els de llarg recorregut, en un interval molt curt de temps al matí. Comprovant els horaris, he decidit canviar d'ubicació per caçar el Talgo Mare Nostrum i m'he dirigit cap a l'estació de Sant Jordi Desvalls. Actualment és un baixador amb només dues vies però encara es veuen les restes del què havia estat. L'edifici de viatgers es troba en estat de semi-ruïna i fins i tot una tanca el protegeix. Caço un regional i un tren de mercaderies però el Mare Nostrum no passaria fins bastant més tard, de manera que avui aquest tren circulava fora del seu horari habitual. M'espero per fer fotos d'un Catalunya Exprés i un Regional que eren a punt de passar i en cotxe em dirigeixo ja cap a l'antic baixador de Tonyà.
El baixador de Tonyà, situat bastant a prop de l'estació de Sant Miquel de Fluvià, imagino que mai va destacar per la seva importància; es tractava de dues andanes laterals, que encara es mantenen, i un petit edifici de viatgers o refugi que sembla que podia haver-hi hagut a l'andana de la via 1. En aquest baixador sense servei immortalitzo dos Catalunya Exprés servits per unitats 448, com és normal en aquesta línia. Ja de baixada cap a casa, faré parada primerament a Celrà per caçar dos Regionals que hi tenen parada i després amb una escapada a Bordils-Juià faig fotos d'una 448 que puja cap a Figueres.
Ja al sud de Girona, em dirigeixo cap a l'estació de Riudellots de la Selva, una estació una mica agobiant per l'ambient que es respira amb barreja d'0lors d'un granja propera (i els crits dels porcs inclosos) i d'una fàbrica. Sense desfallir vec passar una 448 direcció sud i un regional amb parada cap al nord. La darrera etapa del viatge seria fer fotos a la bonica i cuidada estació de Sils de dues unitats 448, una 440 i de propina un tren de mercaderies carregat de cotxes que circulava cap al nord.